PEL.LÍCULES FILMADES A L'ESCALA
El 3 de juny del 2005 vaig assistir a la presentació del llibre del malaurat Joaquim Romaguera i Ramió: Silenci, rodem ! (Història del cinema a les comarques de Girona). En ell hi figuren diferents apartats que entre d´altres, cal destacar: el dedicat als cinemes de cada un dels pobles amb els seus empresaris, projeccionistes i algunes de les pel.lícules projectades, titulat “L’exhibició, poble a poble”; el capítol que ens explica les diferents pel.lícules rodades a la nostra província sota el títol “Rodatges comercials catalans, espanyols i estrangers”; un tercer capítol, “El cinema amateur i independent: del familiar al no professional” i el que, sota el titular de “Noms propis: qui és qui” perfila un seguit de biografies de persones gironines relacionades en aques món del cinema. Com és natural, el que ens interessa d´aquests capítols és l´apartat que ens parla dels cinemes de l’Escala, els rodatges al nostre poble i els seus entorns més propers i dels aficionats escalencs al cinema amateur.
Capítol: Exhibició, poble a poble. L’Escala.
Diu així: "L´arxivera municipal de l’Escala , Lurdes Boix i Llonch, no només es prestà a col.laborar plenament a facilitar-me la informació, documentació i il.lustració que li vaig demanar, sinó que per tal que la història quedés ben apamada i exacta, ella mateixa acabà redactant el text resum que oferim tot seguit, detall que agraïm sincerament". El text que ve a continuació serà publicat en un altre Escalenc (amb el permís de la seva autora) però molt del que diu també es troba en el Full d´història local: Els cinemes de l’Escala, escrit per Lluís Alsina i Sureda. (Novembre 1991)
Capítol: Rodatges comercials catalans, espanyols i estrangers.
En aquest capitol hi trobem les pel.lícules que foren rodades a l’Escala i els seus entorns:
1916. El secreto del mar (Joseph Togores i Giovanni Doria),. Una producció de l´Empòrium Films (Barcelona). Drama i aventures segons un argument i guió de Josep Massot i Ventós, amb Amèlia Grossi, Pere Portes i Geo Boronsky. Platja de l’Estartit, Begur, Torroella de Montgrí, Cala Farriola, Aiguablava, Paradís, Fornells, marges del Ter, Port de la Selva".
1926 Gent i paisatge de Catalunya (Josep Gaspar). Una producció dÈdicions Cinematogràfiques Ginesta (Barcelona) amb guió del periodista Francesc Madrid i l´assessoria de Joseph Mª de Sagarra i Alexandre Plana. El director i fotògraf alhora del film es traslladà en una avioneta pilotada per Joseph Canudas per captar paisatges de la Costa Brava des de l´aire. Però també posà els peus a terra i seguí el recorregut des de Begur fins Portbou passant per l?Escala. La durada de tot el reportatge en brut, car mai no fou muntat, arriba a les tres hores. La Generalitat en féu una edició videogràfica del més rellevant, de poc més d´una hora".
1956. Rapsódia de sangre (Antonio Isasi-Isasmendi). Una producció d´ell mateix (Barcelona). Amb Vicente Parra, Mª Rosa Salgado, Albert Helm, Lidia Baarova, Tomás Blanco, Jesús Colomer, Margarita Lozano i Carles Lloret. Honoria envaïda pels sòviets. Girona (La Devesa), l’Escala".
1958. Un vaso de whisky (Juli Coll). Una producció del gènere criminal d´Este Films i PEFSA (Barcelona), amb guió d´ell mateix i José Germán Huici. Amb Arturo Fernández, Rossana Podestà, Yelena Samarina, Carlos Larrañaga, Carlos Mendi, Armand Moreno i Jorge Rigaud. Castelló d´Empúries, l’Escala (Hotel Empúries, Platja del Portitxol i els encontorns).
1958. La furia del mar (Sea Fury) (Cyril R. Enfield). Una producció anglesa amb noms de la categoría de Stanley Baker, Victor McLaglen i Luciana Paluzzi. Begur, l’Estartit, l’Escala".Aquí hi afegeixo que la música d'un Vaso de whisky era del conegut Josep Solà i la seva orquestra i que els escalencs d´una certa edad recordem perfectament les escenes rodades a la platja del Portitxol. Referent a La furia del mar recordem l´estada dels intèrprets a l´Hotel Voramar, les ballades de la seva protagonista al ball de Ca l´Hereu i la participació de molts escalencs com a extres.
En el meu afany de col.leccionar coses i principalment relacionades amb el nostre poble puc dir que he aconseguit aquestes dues pel.lícules en video. Per a més informació llegiu l´article “El 1958, any de cine a l’Escala” de Ricard Guanter publicat a l’Escalenc del Febrer del 84 i dintre de l´apartat de Vida Escalenca: Refresquem la memòria."1976.
Borrasca (Miguel Angel Rivas). Un drama produït per Arte 7 escrit pel mateix director, Milagros Fernández i Rafael Feo. Amb Mª Luisa San José, Antoni Ferrandis, Queta Claver, Héctor Alterio, Teresa Gimpera, Alfredo Landa, Verónica Miriel i Marta Flores i música de Lluís Llach. Torroella de Montgrí (plaça Major i racons), Pals (carrerons)”. Si afegeixo aquesta pel.lícula és pel fet de que molta part es va rodar dintre d´una classe de l’antic col.legi Guillem de Montgrí (quan estava situat al convent) i que la majoria dels nens que actuaven d´extres eren alumnes meus. En aquells moments exercia de mestre en l´anomenat Col.legi. A més a més, en ocasió d´un concert que va celebrar en Lluís Llach a la Plaça Víctor Català, els protagonistes de la pel.lícula hi van asistir i quan en Lluís va acabar de cantar es fa “refugiar” dintre la botiga de sastre del meu pare, li va demanar que apagués la llum, suposo per passar desapercebut i tot seguit van entrar actors i actrius.
1990. Capità Escalaborns (Carles Benpar). Una producció de Swan Europea (Barcelona) escrita per ell mateix, Maria Antònia Oliver i Lluís R. Aller. Amb Ariadna Gil, Juan Juis Galiardo, Gunnel Lindblom, Manuel de Blas, Carme Elias, Joan Crosas, Joseph Mª Blanco, Jordi Bosch i Jaume Mir i Ferry. Blanes, Sant Pol de Mar (platja de la Cabra), l’Escala, Hostalrich, Ripio, Olesa de Bonesvalls”En canvi en el llibre no hi figuren (cosa que ho vaig fer saber al seu autor el mateix dia de la presentació del llibre)
1975. La noche de las gaviotas, del director galleg universal Amando de Osorio, pel.lícula estrenada el 26 de juliol de 1976 amb Maria Kosti, Víctor Petit, Sandra Mozarowsky, José Antonio Calvo i Susana Estrada. És la quarta pel.lícula de la saga dels zombis templaris: Algunes escenas foren rodades a les platges d´Empúries.
1978. Alicia en la España de las maravillas del director Jordi Feliu. Amb Alfred Luchetti, Concha Bardem, Mireia Ros, Montserrat Mostotes, Pau Bizarro, Rafel Anglada i Silvia Aguilar. Aquesta pel.lícula té algunes escenas rodades a l’Armentera. La curiositat està en que, sense saber-ho, hi actuen d´extres alumnes del Col.legi de la Divina Providencia. Ho puc certificar-ho perquè entre d´altres hi vaig reconèixer la meva neboda, Núria Prado i el meu fill, Jordi Piqué quan tenien 5 anys.
Capítol: El cinema amateur i independent: del familiar al no professional:
Explica: “Dos cineistes es constitueixen en les mirades fílmiques sobre la vila: Joaquim Palau i Figueras i Josep Clos i Blanco. Amb llurs càmeres de 8 m/m. captaren una munió d´imatges de la vida quotidiana local que avui adquireixen una vàlua fora de mida, sense parió; vegeu els títols al quadre filmogràfic corresponent. Podríem dir, així, que els anys seixanta escalencs estan documentats a través de les seves filmacions veritablement d´afeccionat, fins al punt que no anaven a parar pas a concursos, i això vol dir el film familiar en el seu estat primigeni: tal com succeí, endreçat una mica però sense afegitons distorsionadors o de lluïment”.En el mateix capitol hi figura un quadre-inventari de la filmografia gironina no professional. L´apartat on hi figuren els escalencs es publicarà en un altre Revista de l’Escalenc.
Dins el capítol Projeccionistes ambulants i professionals i en el quadre d´operadors de cabina examinats hi figuren:"Joaquim Palau i Figueras, Jaume Sala i Balaguer i Rafel Sureda i Balaguer examinats l´any 1947.Jaume Salvat i Isern i Frederic Suñer i Artigas examinats l´any 1952
En el capitol: “Noms propis: qui és qui”, hi ha la biografia de l´escalenca Rosa Ros i Pijoan.Diu així: “Nasqué a l’Escala (Alt Empordà) el 10 de març de 1953. Després d´estudiar tres cursos de Ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i de llicenciar-se per l´Escola Universitària de Formació del professorat d´EGB, el 1976 inicià la titulació de Construcció i de manipulació de titelles i marionetas a l´Institut del teatre de Barcelona. En acabar treballà un any en la companyia londinenca Cap & Bells Puppets, on a més aprofità per a fer un curs d´escultura i dibuix en l´Institut Hampstead de Jardinería DE Londres.A partir de 1985 començà a combinar l´estilisme de vestuari i la decoració en publicitat, teatre (Muelle Oeste, 1993; La casa per la finestra, 1997, Fes córrer la veu, 1999; Sallinger, 2002, o Retorn al desert, 2002), exposicions, cinema i televisió. Debutà en la decoració i disseny de vestuari a la telesèrie Candel (1986-87), de Cayetano del Real, el mateix any en què fou l´ajudant de vestuari a Mi general (1986), de Jaime de Armiñán, director amb qui tornà a treballar en la teleserie Juncal (1987-88), signada a Quatre mans amb Mª Luisa Zabala.Com a directora artística debutà a Boom, boom (1989-90), de Rosa Vergés, amb qui treballà en les produccions següents: Souvenir (1993-94), el telefilm que també passà per la pantalla comercial Tic-Tac (1996-97) o el documental Federico Garcia Lorca en Cadaqués (1998, vídeo). Igualment ha col.laborat amb Ventura Pons, per qui dissenyà l´escenografia i el vestuari d´Aquesta nit o mai (1992), El perquè de tot plegat (1994) o Actrius (1996); amb José Luis Guerín, a Tren de sombras (1995-97); Frederic Amat, que li féu el vestuari del curt experimental Viaje a la Luna (1998); Jesús Gary, que li portà la direcció artística de la teleserie Des del balcó (2001).Altres films (entre 1987 i 2003) en els que ha participat: Barrios Altos, Chatarra, Escenas d´una orgia a Formentera, Tranvía a Malvarrosa, L´última seducció II, Canvi de rumb, Entens ?, Kevin i Perry, Una casa de locos, El lado oscuro del corazón II i Entre viure i somiar".En altres apartats hi ha mencions d´en Ricard Reguant i Molinos, director de teatre que sempre que ha pogut ha triat l’Escala per enregistrar programes de televisió tot recordant els estius que hi passava quan era petit.“1981. Un permiso para ligar (Enrique Guevara). Una producció “per a majors de 18 anys”, d´Isidor Llorca (Lloret de Mar) i Egg Films (Barcelona), escrita pel director i Ricard Reguant, qui també interpreta un personatge…”Dintre de la biografia de Mercè Pons i Veiga hi consta:“Paral.lelament s´inicià en el cinema i la televisió (TV3 i TVE), aquí en sèries i telefims com Crònica negra (1989, Ricard Reguant)…”.
Precisament diversos capítols de Crònica negra foren enregistrats a l’Escala i hi sortíem d´extres diversos escalencs.
